La memòria rescatada, serie de À Punt producida con archivos de películas familiares

 Las películas antiguas que conservamos algunas familias, procedentes del cine pathé baby de los años 20 y de grabaciones a color en 8 y super 8 realizadas después de los años 50, constituyen un patrimonio audiovisual de enorme valor para poder reconstruir  las costumbres de nuestra sociedad. Por ello urge poner estas cintas en manos de especialistas e instituciones públicas antes de que su deterioro y su mala conservación las haga inservibles. Del mismo modo que es recomendable hacer copias en digital, cuando sea posible, para poderlas usar y visionar en el futuro.

Gracias a esta llamada de urgencia por conservar el patrimonio audiovisual doméstico y asociativo surge la producción audiovisual de Los Sueños de la Hormiga Roja, liderada por Helena Sánchez Bel y Valentí Figueres, titulada La memòria rescatada, que la televisión valenciana À Punt está presentando a lo largo del invierno y primavera de 2020. Numerosos archivos de familias valencianas, junto a material producido por algunas instituciones públicas y movimientos sociales, han permitido realizar una serie de trece capítulos que produce una enorme sorpresa, porque reconstruye ambientes de época, urbanismos de las ciudades, costumbres sociales ya superadas, desarrollo de fiestas y acontecimientos informativos con una veracidad y unos testimonios visuales de indudable valor cinematográfico y sociológico.

 

 

El archivo de la familia Millás que hemos aportado a la serie, consta de grabaciones en blanco y negro realizadas por mi abuelo Manuel y alguno de sus hijos entre los años 1920-1940 y las películas filmadas por mi padre y sus hijos desde 1960 a 1980. De todo ello hablé en la entrevista que me grabaron para la producción. Quiero destacar los contenidos del archivo que más interés han despertado en los productores de la serie, ya que son específicos de nuestro patrimonio familiar. 

Nací en una familia viajera  que disponía de coche, en general de segunda mano, desde que  éramos pequeños. A esta afición y capacidad mecánica de mi padre para poner a punto los coches y mejorar su aprovechamiento, se unía el efecto isleño de mi madre nacida en Mallorca, que para saldar su aislamiento insular vivido de joven, una vez casada con un valenciano quiso recorrer toda la geografía española, descubrir todas las capitales de provincia que formaban parte de la lista de nombres que hizo aprender de memoria a sus alumnas cuando fue maestra en tiempo de la II República. De todos esos viajes quedan registrados en nuestro cine doméstico muchos testimonios visuales.

En las grabaciones más antiguas en blanco y negro sorprende descubrir al filólogo Manuel Sanchís Guarner, con sus características gafas, en la celebración de la botadura de una pequeña barca de madera construida por mis tíos y amigos en el puerto de Valencia. La inauguración contó con una botella de cava para celebrarla y  bailes de comparsa. El notable profesor formaba parte del grupo de amistades que se iba a beneficiar de practicar remo en la playa de la ciudad con la artesana embarcación, bautizada con el nombre de La Yola.

 

 

Otro contenido que ha sido aprovechado en la serie corresponde al ambiente laboral y de ocio que acompañó la actividad de la empresa Electromedicina Millás Mossi, creada en 1942 y disuelta en diciembre de 2018. Celebraciones de fiestas y cumpleaños, y excursiones de varios días al principio de verano para mejorar la convivencia de la plantilla, quedaron en imágenes registradas por la cámara de mi padre, como ejemplo  del ambiente paternalista y familiar que caracterizó a las pequeñas y medianas empresas creadas en el primer franquismo. Impresionan las imágenes de una visita realizada al recién inaugurado Valle de los Caídos.

Esta firma industrial adquirió notoriedad en la producción española del electroshock, utilizado en determinados tratamientos psiquiátricos, del mismo modo que promovió nuevos diseños en el campo de unidades sanitarias de rehabilitación y en aparatos para centros de salud y belleza.

Gracias a la productora valenciana por haber recogido y transformado este legado audiovisual familiar  en materia cultural, por mostrar interés para que lo comentara en primera persona y por las fotos que acompañan estas líneas. 

Os recomiendo que conozcáis este trabajo cinematográfico en los archivos de programación de la televisión À Punt y disfrutéis con los capítulos de la serie.



Cloenda del Festival de Cinema Ciutadá Compromés 2017

Un any més hem convocat el Festival Cinema Ciutadá Compromés i em trobat més creadors audiovisuals i més espectadors que volen fer i gaudir amb el cinema, per a millorar les condicions socials i personals de la gent que volem transformar el món actual.

 

La pel·lícula documental “Espies en l’arena. Objectiu Espanya”, de Marta Hierro i Pablo Azorín, un thriller que relata la inèdita història d’un grup d’exiliats espanyols al servei de l’exèrcit nord-americà, protagonistes de missions d’espionatge, ha sigut la guanyadora de la modalitat de documentals en la segona edició del FCCC 2017. Recordem que aquestes son les sigles d'un festival que organitza a València la Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM).

 

El guardó al documental era un del cinc premis atorgats per un jurat, del que jo formava part, junt als crítics de cinema Joaquin Vallet, Juan Miguel Company, Ignacio Cort, Fernando Franco i Pau Vergara, la periodista Emilia Bolinches i les realitzadores Pilar Pèrez Solano i Helena Sánche Bel.

 

La modalitat de cinema de ficció ha sigut guanyada pel migmetratge “Mis Cármenes”, dirigida per Samuel Domingo, i el guardó de producció que millor destaca els valors de la ciutadania ha recaigut en “La família (Dementia)”, realitzada per Giovanna Ribes. un important document vital sobre els vells amb  demencia senil.

 

El premi a la producció audiovisual que aportava més valor a l'ús del valencià ha sigut per a “Monstruari”, curtmetratge dels estudiants de l’Institut Lluis Vives, de València, dirigit per Emili Martí López. Esta producció de cinema d’animació recupera tots els monstres de la tradició valenciana. La Plataforma per la Llengua li ha donat un premi en metàl·lic a aquesta producció. El guardó a la millor pel·lícula realitzada per micromecenatge ha recaigut en “En la ciudad sin brújula”, de Antonio Savinelli.

 

El sisè premi del Festival 2017 correspon a l'emès pel públic que ha assistit a les 26 sessions del programa oficial. El guardó ha sigut lliurat al documental “Peset, un home bo. Metge, rector i republicà”, de Santiago Hernández i Matilde Alcaraz, en el transcurs d'una gala celebrada al Teatre el Micalet, presentada per les actrius Lola Moltó y Maria Navarro Diaz. Al peu d'aquesta informació publique la foto de familia que ens vam fer els artistes, el jurat i l'equip d'organització després de lliurar els premis.

 

 

 

Al llarg del mes de novembre 56 produccions audiovisuals han sigut projectades, dels quals 48 corresponien a les inscrites en la secció de concurs, en nombroses sales de València i altres ciutats com Sagunt, Elx, Monserrat i Aras de los Olmos.

 

ACICOM és una entitat de voluntaris que impulsem la millora de la dieta cultural i informativa valenciana, i que defensem la intervenció dels ciutadans en la gestió de l'espai públic.

 


Segona edició Festival Cinema Ciutadà Compromès

DONES DE NOVEMBRE”, DE SERGI TARIN Y OSKAR NAVARRO, GUANYA EL PREMI DE CINEMA DOCUMENTAL EN LA SEGONA EDICIÓ DEL FESTIVAL CINEMA CIUTADÀ COMPROMÈS, ORGANITZAT PER ACICOM. HAN CONCURSAT 29 AUDIOVISUALS I HEM PROJECTAT 44 PRODUCCIONS EN LA EDICIÓ D'ENGUANY.

 

 

 

La pel·lícula Dones de Novembre, de Sergi Tarín y Oskar Navarro, en la qual es narren els afusellaments de presos republicans en el cementeri de Paterna després de finalitzar la guerra civil, ha sigut la guanyadora de la modalitat de documentals en la segona edició del FCCC 2016, festival organitzat per la Associació Ciutadania i Comunicació.

 

Aquest és un del cinc premis atorgats per un jurat, integrat pels crítics de cinema Juan Miguel Company, Ignacio Cort, Pau Vergara i Santi Hernández, els periodistes Emilia Bolinches i Jaime Millás, les realitzadores Helena Sánchez i Ana Victoria Pérez, i la gestora cultural Maria Luisa Serra

 

La modalitat de cinema de ficció ha sigut guanyada per la pel·lícula 14 anys i un dia, dirigida per Lucia Alemany, i el guardó de producció que millor destaca els valors de la ciutadania ha recaigut en Profes, la buena educación, realitzada per Giovanna Ribes.

 

El premi a la producció audiovisual que aporta més valor a l'ús del valencià ha sigut per a La guerra de sempre, dirigida per Juli Esteve. El premi a la millor pel·lícula realitzada per micromecenatge o crowdfunding ha recaigut en Y sin embargo se mueve, de Nelo Martinez Herraiz.

 

El sisè premi del Festival correspon a l'emès pel públic que ha assistit a les sessions. El guardó ha sigut lliurat al documental M¡aqui!s, de Lican Esteve, en el transcurs d'una gala celebrada dimecres passat en el Teatre el Micalet, presentada per l'actriu Pilar Almeria.

 

El lliurament de premis va comptar amb una nombrosa assistència, en la qual destaquem la presència de les personalitats que van fer lliurament dels guardons a les produccions premiades: la realitzadora valenciana, premi Goya 2014, Pilar López Solano, el director de Cultur-Arts, Abel Guarinós, el President del Consell Rector de la nova corporació de Ràdio Televisió Valenciana, Enrique Soriano, el secretari general de Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, el diputat i Síndic portaveu socialista, Manuel Mata, la consellera del Consell Valencià de Cultura, Gloria Marcos, el regidor de Cultura de Montserrat, Santiago Martínez, i la secretària autonòmica de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Zulima Pérez, entre uns altres.

 

El jurat hem decidit donar també unes mencions especials a les següents produccions: En la salida nos vemos, de Soni Torin i Toni Bariran; El rojo de las cerezas. La memoria de Lise London, d' Emilio Garrido i Yo Yoel, de J. Xavier Rico.

 

Al llarg d'un mes 44 produccions audiovisuals han sigut projectades, dels quals 29 corresponien a les inscrites en la secció de concurs i 15 en la secció informativa, en sessions programades en 19 espais culturals, sindicals, docents i associatius del nostre territori.

 

ACICOM és una entitat sense ànim de lucre que promou la millora de la dieta cultural i informativa valenciana, i que defensa la intervenció dels ciutadans en la gestió de l'espai públic. Per als socis d'esta associació ha sigut un plaer treballar un any més en un projecte estimulant i de projecció social.

 

 


Festival Cinema Ciutadà Compromès 2015

Al llarg del mes de novembre hem celebrat el primer festival CCC Cinema Ciutadà Compromés 2015, organitzat per ACICOM, sigles que corresponen a l'Associació Ciutadania i Comunicació, una ong que impulsem professionals de diferents procedencies ideològiques i socials. Hem contat amb la col·laboració de prop de trenta entitats socials i culturals de València i el suport especial de l'organisme public CulturArts.

 

Al llarg de trenta díes en una dotzena de sales de la ciutat hem pogut veure uns trenta documentals i pel·lícules, alguns fora de concurs, com No estamos solos i Corrupció, l’organisme nociu, en els quals hem descobert el pols social i reivindicatiu que anima a nombrosos creadors de l’indústria audiovisual.

 

També hem pogut comprovar que les dificultats de finançament que té aquesta indústria a voltes aguditza l'enginy per a realitzar productes de gran valor estètic i artístic sense mitjans economics. Les 24 pel·lícules que han participat en el concurs, amb formats molt diferents, des de curtmetratges de pocs minuts a documentals de més d'hora i mitja, han sigut visionades per un jurat del que he format part.

 

En el jurat hem participat els següents professionals: Emilia Bolinches, periodista i vicepresidenta d’ACICOM; Giovanna Ribes, realitzadora i membre de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas; Jaime Millás, periodista i escriptor; José Vanaclocha, crític de cinema i fundador de Cartelera Turia; Manolo Molins, dramaturg; Esteban Algaba, programador cultural i Valentí Figueres, productor i realitzador.

 

El nostre veredicte en els sis premis convocats pel festival ha segut el següent:

 

-Premi produccions de ficció: Un lugar mejor, de Marisa Crespo i Moisés Romera. Menció especial: Acabo de tener un sueño, de Javi Navarro.

 

-Premi produccions documentals: Cap a la terra promesa, de Juli Esteve. Menció especial: The slow life:Raul Micó, de Carlos de las Heras.

 

-Premi produccions de continguts ciutadans: Operació Stanbrook, de Rosa Brines.

 

-Premi del públic: Neixer, de Ana Pérez.

 

-Premi de produccions realitzades gràcies al micromecenatge: La buena fe, de Begoña Soler.

 

-Premi de produccions en valencià: Abril al Cabanyal. Crònica viva d’una resistència, de Sergi Tarin.

 

El jurat, a més, hem volgut destacar l'aposta de nombrosos realitzadors del nostre país per deixar constància en els seus treballs de l'ambient social de canvi i transformació que està marcant el pols polític del nostre país. Especialment hem volgut ser solidaris amb els realitzadors i treballadors audiovisuals que han gravat imatges dels moviments ciutadans més reivindicatius que cerquen asseure les bases d'una societat més justa i transparent.

 

La cloenda tingué lloc a El Micalet, presentada per l’actriu Pilar Almeria. Ens acompanyaren molts professionals de la cultura, moltes persones que havien microfinanciat el documental dedicat a la vida del cantant Ovidi Montllor, pel·licula que varem gaudir eixa nit, i tambè destacats politics com el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i el secretari autonómic de Comunicació, José Maria Vidal.

 


Serie Documental Viatjar sense billet

  • Autor de la serie documental de televisión Viajar sin billete (trece capítulos) emitida por primera vez por Canal 9 Televisió Valenciana en 1999.

 

Documentales

Viajar sin billete

Sinopsis: Rutas temáticas, culturales, turísticas y medioambientales, que acercan al espectador la realidad del patrimonio histórico, artístico, arquitectónico y natural de la Comunidad Valenciana.

 

 

Duración: 26

Número de capítulos: 13

Subgénero: Viajes

Año: 1998

Director: Toni Canet

Productora: TRIVISION, SL

Guionista: Jaime Millás

Idioma: Valenciano

Soporte: Betacam SP

 


Setcom Ruzafa,56, de Carles Mira

 

  •  Miembro del equipo de guionistas y argumentistas de la comedia de situación “Ruzafa 56” dirigida por Carles Mira y emitida por Canal 9 (1992).

 

Ficción

Ruzafa 56

Sinopsis: Julia, la madre, es separada y vive con su hija y con vicent, su suegro, con el que obviamente congenia mucho mejor que con su ex-marido.

Duración: 25

Número de capítulos: 13

Subgénero: Sitcom

Año: 1992

Director: Carles Mira

Productora: TVV; ASCLE

Guionista: Carles Mira, Rafa Arnal, Mauro Hernández, Vicente Muñoz Puelles, Rodolf Sirera, Ferran Torrent

Realizador: Lorenzo Zaragoza

Intérpretes: Magüi Mira, Pepe Gil, Clara Sanchis, Carmen Segarra, Paco Sanchis

Idioma: Valenciano

Soporte: Betacam SP


Documental La oferta cultural valenciana

 

  • Guionista del documental realizado por la Conselleria de Cultura para promocionar la oferta pública cultural de la Comunidad Valenciana en otras autonomías (1992).